Notes de text


Notes


1.    [...] en mi texto “Bienvenidos al desierto de lo real”: lo que ese texto no quiere decir es, como generalmente se malentendió, que simplemente vivimos en un mundo irreal y tenemos que volver al real. Precisamente no es esto...
[...] la categoría de lo real tal como yo la uso es justamente lo opuesto a la realidad. Por ejemplo, en la oposición de moda entre lo virtual y la realidad, el real lacaniano está más cerca de lo virtual. Creo que el real lacaniano no es un real sustancial positivo, no es la realidad “tal como es”. La manera en que yo leo a Lacan es en el sentido que él dice que nuestra percepción de la realidad está condicionada por la fantasía. Así, la fantasía decide lo que es la realidad. Pero tenemos que defender esto de una manera seria: no en un sentido idealista, de que la realidad no existe y que sólo soñamos. La realidad para Lacan, como para cualquier buen filósofo –y Lacan era un filósofo–, no es lo que está afuera sino lo que uno acepta como realidad...
(Extracte de l'entrevista a Slavoj Zicek a Buenos Aires. Eduardo Gruner).
2.    Si cambiamos la conciencia, la realidad puede cambiarse desde dentro. Implicar a la conciencia es, a la postre, la manera de eliminar la distancia entre el arte y la vida. (Pàg. 23 de La distancia entre arte y vida. Arthur C. Dantho. Confèrencia pronunciada el 19 d'abril de 2005 a l'auditori ICO de Madrid).
3.    Extracte del text de El Tercer Umbral, de José Luis Brea.
4.    El cant d'estil són les albaes, l'u, l'u i dos, l'u i dotze i les riberenques. El cant d'estil és una música improvisada. Amb l'excepció de les albaes, que es canten a capella amb una introducció de tabalet i dolçaina, la resta d'estils es canten amb l'acompanyament d'una rondalla. Es tracta d'un cant melismàtic, vocalment molt exigent i que obliga a una especialització important dels seus intèrprets. Al costat del cantaor hi ha un versaor, que li va dictant a cau d'orella els versos que improvisa sobre la marxa, d'acord amb les necessitats del moment. Continua cantant-se al carrer.
5.     Conjunto de posibilidades técnicas y conceptuales con las que definir y cuestionar lo circundante, desde una perspectiva instrumental y con una finalidad estética”. (Herramientas del arte. Álvaro de los Ángeles. Sala Parpalló. València)
6.   QUAM 08 . Criteri, discurs, discussió. David G. Torres.