dilluns, 19 de juliol de 2010

context






context

És ja més que evident el descrèdit en què han caigut alguns dels vells mecanismes socials de producció simbòlica, com la família, l'educació, la religió, la pàtria, el treball, etc., en tant que eines constitutives i vinculants per a la construcció d'allò social. Aquests models, que ens articulaven des del reconeixement comú o ens oferien elements d'identificació amb l'entorn, a hores d'ara deixen de funcionar com a tals per al subjecte i cedeixen a agents més obtusos i flexibles el pes d'aquesta construcció.

El debat entre modernitat i postmodernitat sembla haver-nos mostrat que ja no podem seguir pensant en la possibilitat de canviar la realitat des d'una visió salvífica, utòpica o revolucionària. Però això no vol dir que no hagen sorgit noves formes de pensament, actuació, representació o apropiació d'aquesta realitat.

Aquestes jornades d'acció i reflexió es preguntaran si ens queden temps i espai per a intervenir, per a qüestionar, per a representar i, fins i tot, per a aturar l'espectacle que ha envaït molts aspectes de la nostra vida i que ens incapacita per a cercar la realitat, des d'allò real1.

Per això comptarem amb grups i teòrics que en l'actualitat utilitzen la intervenció, l'acció i la generació de xarxes com a projecte des del qual interpretar aquests espais. Concretament exposaran aquelles propostes de reescriptura de la realitat que prenen l'art i la vida2 com a camps d'acció des d’on experimentar.

Referències, identitat i context cultural ens permetran elaborar un treball amb criteri construït des del diàleg i la discussió. Un dels propòsits d'aquestes jornades és convocar el pensament “local” per a què plantege la dificultat de viure com a procés intel·lectual en el qual criteri, discurs i discussió van lligats.

Volem reflexionar també sobre la importància dels artistes com a “productors de realiat”, artistes que intervénen en temps real en el domini de l'experiència, no en el temps diferit de la seua representació. “Això es fa tant més indiscutible com més entenem el temps real en termes de temps de sincronització de l'experiència, temps compartit i de trobada entre els subjectes de coneixement i passió3 .”