la realitat / allò real
Aquests termes sols els podrem analitzar amb distància; sols així els podrem qüestionar i sotmetre'ls a la nostra mirada. A més a més, cal tenir en compte que sempre amenacen runa.
Volem partir d'un impossible perquè allò real excedeix qualsevol teorització. Jaques Lacan concep la constitució subjectiva com a estructura dinàmica organitzada en tres registres sincrònics i diacrònics. Va formular els conceptes d'allò real, allò imaginari i allò simbòlic per a descriure els tres nusos de la constitució de l'individu. Lacan considera que el llenguatge (allò simbòlic) és el que construeix el subjecte i l'ésser humà pateix aquest llenguatge perquè li és necessari, però és la línia que divideix el subjecte en dos i que manté l'antagonisme essencial per a què l'individu sempre siga un jo i un altre i mai un tot únic.
Ens mourem dins del territori existent entre la realitat i allò real, no sols estetitzant-lo, més encara si és possible, sinó presentant-lo com una simple conseqüència dels esdeveniments i transversalitats que genera l'experiència contemporània. Acceptarem que tot es creua i analitzarem quina és la nostra actual ubicació en aquest nou hàbitat.
Conferència a càrrec de Miguel Ángel Hernández-Navarro:
"la so(m)bra de lo real"
Aquesta secció es mourà per l'actual i desmesurat interès per allò real en l'àmbit artístic i en la cultura visual contemporània. Miguel Ángel Hernández-Navarro tractarà de fer-nos comprendre, prenent com a punt de partida el seu llibre La so(m)bra de lo real (editorial Alfons el Magnànim, col·lecció Novatores, Diputació de València), aquesta mirada frustrada que s’estén per sobre les imatges hipertrofiades i allunyades del referent real en un temps fragmentat.
Ens interessa conéixer les seues investigacions per a entendre com alguns corrents de l'art es postulen des d'una perspectiva lacaniana i així tractar d'explicar o representar com véncer o resistir a la preponderància de la visió.
Des d'aquestes generalitats, s'aprofundirà en l'anàlisi d'una perspectiva que pren el món com un tot orgànic i des d'ací tractar d'utilitzar el que sabem per a aprendre a intuir-lo i a pensar-lo. Amb preguntes molt simples, però que de ben segur ens complicaran la tasca de seguir excavant la realitat.
Miguel Á. Hernández-Navarro (Múrcia, 1977)
Doctor en Història de l'Art, crític d'art, escriptor i coordinador del CENDEAC. Col·laborador d'Exitbook, Estudios Visuales, Revista de Occidente, Aut Aut i Debats, ha escrit introduccions a catàlegs, articles i capítols de llibres sobre art contemporani, cultura visual, psicoanàlisi, teoria de l'art i art extrem.
D'entre les seues publicacions en destaquen Impurezas: el híbrido pintura-fotografía (Múrcia, 2004), l'edició de Cartografias del cuerpo (Murcia, 2004), ambdós en col·laboració amb Pedro A. Cruz i el text de ficció Infraleve: lo que queda en el espejo cuando dejas de mirarte (Múrcia, 2004). Actualment treballa en un assaig sobre l'obsolescència de la visió en l'art contemporani.
Concha Garrí Castillejo (Montcada, 1964).
Psicoanalista. Llicenciada en Psicologia en O.A. Madrid (1987). Diploma d'Estudis Avançats en la Secció Clínica de Barcelona (2003) amb el tema: “Libido i llenguatge en els trastorns esquizofrénics”. Membre de l'Escola Lacaniana de Psicoanàlisi i de l'Associació Mundial de Psicoanàlisi. Consulta privada des de 1988, pràctica que he combinat amb el treball social: Comitè ciutadà anti-SIDA, Ambit (Associació d'ajuda al pres) i actualment amb menors en situació de risc social. Apassionada cinèfila des de la infància. L'amor per la música, la pintura, la dansa, el teatre… va venir un poc més tard; va haver d'esperar a la trobada amb les lectures freudianes sobre la sublimació i la concepció de l'art en l'obra de Jacques Lacan.
